L’alumnat de 4t d’ESO de la matèria optativa de Filosofia, i el de la matèria comuna de Filosofia i ciutadania de 1r de Batxillerat ha respost la pregunta de Robinson aportant arguments a partir de la seva pròpia experiència acadèmica i personal. A més, han elaborat una sèrie de propostes per incrementar la creativitat a les aules. Aquí us mostrem una part de les seves aportacions en els dos murals, un d’ells digital (utilitzant l’aplicació mòbil padlet), que han elaborat.
Ken Robinson
Robinson es va preguntar si l’escola mata la creativitat davant l’audiència que assistia a una de les conferències que regularment organitza TED (Tecnologia, Entreteniment i Disseny). Des d’aleshores, la de Robinson continua sent una de les xerrades més vistes de l’esmentada organització sense ànim de lucre: fins el 2018 acumula 56.089.029 de visites!
Però per què aquesta pregunta genera tan interès? I per què continua resultant una qüestió incòmoda i necessària alhora? L’escola i, per extensió, qualsevol institució educativa, és un dels agents de socialització més importants en la vida de qualsevol persona: som el que som com a individus per la suma de tots els aprenentatges que adquirim i desenvolupem als centres educatius pels quals passem al llarg de la nostra vida.
Per Robinson la resposta és clara i preocupant: a mesura que els infants i els adolescents d’arreu del món avancen en la seva escolarització, la seva creativitat innata disminueix en lloc de créixer. L’alumnat del segle XXI és instruït en l’escola com va ser concebuda al S. XVIII. Malgrat que els nostres infants i joves viuen immersos en un entorn tecnològic que sovint resulta massa estimulant, els centres educatius s’assemblen massa a les fàbriques que va implementar la revolució industrial: organització per grups d’edat (i no pas per interessos o per estils d’aprenentatge), foment del treball individual (en lloc del treball col·laboratiu), divisió dels espais (als instituts hi ha diferents departament o disciplines), establiment de l’horari per la presència d’un timbre, etc. És per això que, segons Robinson, urgeix canviar un paradigma educatiu caduc i anacrònic, i provocar una revolució educativa.
