L’experiència del confinament entre l’alumnat del Jaume Huguet.
Ara que ja s’ha acabat oficialment aquest curs marcat per la irrupció de la COVID-19 i les seves afectacions en la vida quotidiana de la població, volem compartir amb tota la comunitat del Jaume Huguet els resultats de l’experiència transversal Emocions confinades, una proposta per reforçar l’acompanyament a l’alumnat durant aquests mesos plens d’incertesa i promoure tant el seu autoconeixement com el seu benestar físic i psicològic.
La Comissió TAC va adaptar a la plataforma Google Classroom la guia Com trobar-hi sentit. Consells pràctics per a joves durant el cofinament. Publicada a mitjans d’abril per l’Agència Catalana de Joventut, uns dies després la UNESCO la va incloure en la seva selecció de millors recursos per tractar la resposta emocional de la joventut davant la pandèmia.
En representació de l’alumnat dels dos cicles de l’ESO i de l’etapa de Batxillerat, les tutories de 1r E i 3r A d’ESO, per una bada, i els dos grups de Batxillerat, per l’altra, van desenvolupar un total de 4 activitats. Aquests que ara us presentem són els resultats.
Tasca 1: Escolta’t! Dona nom a les teves emocions
De les deu emocions proposades en relació a la declaració de l’estat de l’alarma i l’obligatorietat del confinament, les tres primeres seleccionades per més de la meitat de l’alumnat van ser els nervis (56,4%), la sorpresa (54,5%) i la ràbia (50,9%). Tot seguit, van aparèixer una barreja d’emocions aparentment contradictòries: la felicitat (49,1%), la tristesa (47,3%), l’alegria (41,8%) i un empat molt significatiu entre la por i l’amor (40%). Les darreres posicions van ser ocupades per la vergonya (10,9%) i el rebuig (7,3%).
Tasca 2: En quina fase estàs tu? El teu aprenentatge emocional
En relació a com l’alumnat va afrontar la reclusió als seus domicilis, un terç va manifestar acceptació (33,3%), seguida de la fase de comprensió (25,9%) i la d’agraïment (20,4%). Les dades ens permeten afirmar que gairebé el 80% de l’alumnat del centre va mostrar una gran capacitat d’aprenentatge emocional en situar-se entre les tres darreres fases. Les fases inicials, la negació (11,1%) i la resignació (9,3%), van afectar a menys d’un quart dels joves.
Tasca 3: En quina d’aquestes quatre situacions et trobes més aquests dies?
Preguntats per la incidència, en el seu benestar, d’un seguit d’accions (una carícia, un petó, una paraula, una mirada, un gest, un silenci i un somriure), l’alumnat va valora, per damunt de cap altre factor, la comunicació, tant la verbal com la no verbal: així, a la meitat dels enquestats, el que més els va ajudar-los a sentir-se bé va ser una paraula, seguida d’un somriure i un gest. A continuació, es va produir un empat entre el fet d’escoltar i fer un petó. Les darreres posicions les van ocupar una carícia, el fet d’acompanyar algú, una mirada i un silenci. Entre les accions que els i les joves van realitzar per contribuir al benestar de les persones amb qui conviuen, la comunicació va tornar a encapçalar la llista, seguida pels gestos, la capacitat d’escoltar, els somriures, el fet d’acompanyar algú, les mirades, els petons o les carícies.
Tasca 4: Això que està passant també forma part de la teva vida. Donem-hi sentit!
Quant a l’evolució personal experimentada durant el confinament, tot i ser una situació límit, o precisament per això, van mostrar aprenentatges molt diversos, però, en general, les respostes van apuntar a la necessitat de valorar més la família i les amistats. També van destacar l’oportunitat de prendre consciència de les pròpies necessitats, escoltar-se o organitzar-se millor. Van adonar-se que, més enllà de l’anomenat aprenentatge formal, hi ha un aprenentatge informal també essencial: a casa és possible desenvolupar habilitats molt necessàries per a la vida com, per exemple, cuinar.
Pel que fa a les capacitats desenvolupades durant el confinament, van destacar, sobretot, les habilitats esportives (com ara la iniciació en la pràctica de nous esports) i artístiques (dibuixar, escriure, escoltar música, aprendre a tocar algun instrument). Ara bé, un gruix significatiu de les respostes també va apuntar a la millora d’habilitats personals com l’organització, la concentració o la paciència.
Davant l’excepcionalitat de la situació, l’alumnat va manifestar majoritàriament una gran capacitat de descoberta i només una minoria va afirmar no haver après res de nou sobre com era. I per acabar, cal esmentar que els nois i les noies van mostrar-se agraïts pel fet de tenir salut, formar part de nuclis familiars que s’havien mantingut units en l’adversitat, viure en un entorn rural o bé proper a la natura. L’agraïment a la feina feta pel personal sanitari i el professorat també va ser present en bona part de les respostes.
L’experiència va permetre conèixer, tant quantitativament com qualitativa, l’estat emocional d’una part significativa de l’alumnat del centre. El nostre agraïment a tothom que hi va participar: moltes gràcies per compartir les vostres emocions confinades!