El Comitè Oscar Romero es va crear als anys 80 i pren el nom de l'arquebisbe assassinat per defensar els pobres. Tenen un grup ben actiu a Tarragona. Aquí en podreu conèixer més informació.
Una de les maneres que tenen de difondre els valors que defensen és la de fer xerrades divulgatives com la que Rius oferí al nostre centre. Per començar, projectà dos mapes en els quals es podia veure la relació entre l'esperança de vida i la qualitat en relació amb el grau d'alfabetització d'un país. Això ens hauria de fer pensar que un bon sistema educatiu és el primer que cal bastir perquè un país pugui crear riquesa i benestar. Per tant, també cal reflexionar sobre la nostra responsabilitat com a professorat i com a alumnat, i fer bé i amb convicció la feina que ens pertoca.
Els països pobres són els del sud i coincideixen amb aquells que van ser colonitzats pels del nord. La pobresa no és casual sinó que té responsables; no és cosa de l'atzar. Els països pobres no poden finançar els seus sistemes educatius, ni els de sanitat, perquè han de dedicar els diners a pagar el deute extern. D'on prové aquest deute? El 1973 es va produir una gran pujada de preu del petroli, no pas per satisfer noves despeses, sinó per satisfer la cobdícia. Les companyies van multiplicar els beneficis i van guardar els diners als bancs. Aquests, llavors, van concedir crèdits als països del sud, però no per satisfer les necessitats de la gent, sinó per finançar els dictadors i tirans que els governaven; aquests se’ls van gastar en armes, que compraven al nord, i amb les quals reprimien el poble i multiplicaven les guerres. Per aquest motiu, cal considerar aquest deute il·legítim i immoral, perquè l'ha de pagar qui no el va contreure i qui no se'n beneficià, ans al contrari.
Aquest deute és un llast que impedeix el desenvolupament d'aquests països, els habitants dels quals han de migrar per buscar una vida millor, un dret que no es pot negar a ningú. "Que es quedin a casa seva", diuen alguns; però els països del nord van anar a casa dels altres i van crear aquesta situació. I la pobresa també viu aquí; no som tan lluny. Ens hem aturat a pensar que la crisi en el nostre país és precisament un problema de deute? Sabem que les retallades en sanitat i educació s'han fet per poder destinar els diners a pagar el deute? Sabem que els nostres conciutadans, els que han migrat al nord, també són rebutjats allà on van? Algun dia tot això ens pot tocar a nosaltres!
Cal posar-hi remei. Per això, hem de conèixer les causes que produeixen aquesta situació i evitar caure en ideologies extremes i insolidàries. Només la ciutadania formada pot exigir als governs i les empreses actituds respectuoses i ètiques, tant amb les persones com amb el medi ambient, la destrucció del qual és també causa de pobresa i misèria.
Si som conscients, podem prendre decisions i optar pel comerç just que promouen moltes organitzacions solidàries –com ara el Comitè Óscar Romero– o bé col·laborar en els seus programes de desenvolupament. Finalment, queda la nostra actitud individual, que és on més podem fer. La nostra activitat que més repercuteix en els altres i en el planeta és el consum; per tant, és important fer-ho amb responsabilitat: hem de pensar a qui beneficiem i què perjudiquem cada vegada que fem una compra.
Hem de posar en dubte tots aquells productes la producció dels quals genera pobresa i buscar alternatives. Reduir el consum de petroli i dels seus derivats per aturar el poder que tenen aquestes empreses: evitar el transport privat i anar més en el públic, en bici o a peu; optar pels productes amb menys envasos, o portar les bosses de casa per rebutjar les que ens donen o venen a les botigues.
També es pot optar per comprar productes frescos i/o elaborats com més a prop de casa millor, i evitar els envasats per les multinacionals. Negar-nos a comprar en empreses que se sap que no respecten ni els drets dels treballadors ni el medi ambient. Convé allargar la vida útil d'allò que tenim, i no comprar per comprar. També és important fer una bona gestió del menjar a casa i cuinar amb eficiència, fet que també ens permetrà estalviar els diners que acabarien en mans dels qui provoquen la fam al món.
En resum, cal conèixer i ser conscients de com s'ha creat el deute extern i exigir als governs i les empreses un comportament ètic. Alhora, hem de consumir amb responsabilitat i optar per productes nets i ètics.
Lluís Fernández