Dilluns 13 d’abril s’inaugurà precisament l’exposició Viure i conviure al pati de Sant Roc, seu de l’IEV. Volia reflectir plàsticament, amb dibuixos, amb fotografies, amb un gran titella i amb missatges breus que no vivim sols, que necessitem relacionar-nos amb els altres. I que aquesta relació genera emocions passions,amors, odis, tendreses, indiferències... Els dibuixos, obra de Mercè Bessó, professora del centre, explicaven l’evolució que fem des que naixem fins que ens convertim en adults. Les fotografies, fetes per Anna Revoltós, mare d’alumnes del centre, presenten diverses instantànies que reflecteixen relacions d’amistat, d’indiferència, d’ajuda, d’odi, d’enveja... Les han representades alumnes del mateix institut. El titella, que construïren els alumnes del cicle de Mecanització, pretenia de caricaturitzar allò en què ens convertim quan les circumstàncies ambientals, culturals, psíquiques i personals enrareixen les nostres relacions. En llatí, en grec, en català, en castellà, en francès i en anglès (les llengües que poc o molt es fan servir a l’institut) els mateixos alumnes redactaren missatges breus sobre les relacions humanes. La fotografia que tancava l’exposició (una colla de personatges estirant la Terra amb una corda) volia significar un clam esperançador, perquè ens recordava que amb l’esforç, amb la complicitat i amb la implicació de tots plegats, la nostra manera de viure i de conviure espot reconduir. Durant tota la setmana els alumnes van passar a visitar l’exposició i en el decurs d’aquesta visita participaven en un petit taller d’educació emocional, que anà a càrrec d’Ester Martínez. El mateix dilluns al vespre, a la sala d’actes de l’IEV, el doctor Rafel Bisquerra oferí una interessant, participada i didàctica conferència sobre intel·ligència emocional, que concretà en el tema següent: L’univers de les emocions.
Els alumnes de l’optativa de Teatre, Cant Coral i Orquestra van representar tres vegades l’obra T’estimo, ets perfecte... ja et canviaré, de Joe Dipietro i Jimmy Roberts, al Teatre Principal.
L’obra, un musical, parla també de relacions. Concretament de relacions de parella. Qualificat per la premsa de Nova York com una de les comèdies de Broadway més divertides dels darrers anys, es tracta d’una visió irònica, divertida, fresca i tendra sobre experiències que tothom ha viscut o viurà en algun moment de la seva vida: la primera cita, el nuviatge, el matrimoni, l’arribada dels fills, la rutina, etc. És, en definitiva, l’oportunitat de reviure, amb humor, les relacions sentimentals. I el públic així ho va fer. Va riure molt amb aquest musical que els alumnes (tant els actors com els intèrprets musical) realment brodaren.
Dijous 16 d’abril, al pati de Sant Roc i encara amb el marc de l’esmentada exposició de fons, Marta Alonso, professora del centre, i el guitarrista Georgi Olshanetski oferiren l’espectacle No llencis les cartes d’amor, basat en cartes d’amor escrites pels soldats de la guerra civil espanyola a les seves xicotes, esposes i amigues. La presència de públic divers i especialment la d’un nombre considerable d’alumnes fou gratificant.
Les Jornades també van incloure la projecció de la pel·lícula Barcelona, nit d’estiu, dirigida per Dani de la Orden i estrenada l’any 2013. S’organitzà també un fòrum sobre les relacions interpersonals a partir del contingut de la pel·lícula.
D’altra banda, el departament de Visual i Plàstica havia organitzat prèviament un concurs de cartells per a anunciar l’obra de teatre, concurs que guanyà l’alumna Mª del Mar Àlvarez.
D’aquestes Jornades cal destacar la implicació de diversos departaments del Centre i la de l’alumnat. I també la voluntat d’obrir-les a la ciutat, en el sentit que tant l’exposició, la conferència i l’obra de teatre es fan fora del centre i en espais oberts al públic vallenc en general: el pati de Sant Roc, la sala d’actes de l’IEV i el Teatre Principal.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |