La jornada, que forma part de les Jornades Joves i Empresa i que estava dedicada a l’emprenedoria, va ser dirigida per membres d’INNY, una organització sense ànim de lucre totalment autogestionada per un grup de joves d’entre 15 i 25 anys, que té com a missió esdevenir un punt d’intercanvi de projectes de vida singulars i juvenils, tot potenciant la proactivitat i l’apoderament personal. Amb aquest projecte el que pretenen transmetre és que si de veritat t’agrada alguna cosa, cal que lluitis per obtenir-la, sense tenir por del que puguis perdre. Per tant, s’alimenten de l’esperit emprenedor personal, acadèmic i professional de cadascun d’ells.
Es dediquen, entre d’altres coses a fer sessions molt participatives com la que van oferir a Valls, en què un presentador, Nil Mora, i quatre ponents, l’Humbert Clotet, la Georgina Capdevila, el Francesc Cuéllar i el Mamadou Saliou, van transmetre l’esperit de lluita que els ha permès aconseguir de trobar feina en un entorn que els agrada.
En primer lloc, el presentador-conductor de la Jornada va fer participar el públic per fer-los respondre quatre preguntes: Què és el primer que has pensat en llevar-te? Quan te’n vas al llit et poses a repassar el que has fet durant el dia? Avui li has dit a algun amic que l’estimes? Quin és el teu objectiu per demà? Després d’escoltar les respostes del públic, va reflexionar entorn del perquè: són preguntes que ens hauríem de fer a nosaltres mateixos per poder trobar els objectius a seguir en la nostra vida. I, els “models de vida” van ser els quatre ponents que, amb vitalitat i fortalesa, havien aconseguit els seus objectius laborals.
Començà l’Humbert Clotet, un jove model de Vic, que parlà dels seus “herois sense capa”, de les persones del seu voltant que han estat més influents enla seva vida. A més d’estudiar disseny i treballar en aquest àmbit, també es dedica a fer de model; parlà sobre la duresa dels càstings en què ha participat, i del munt de “nos” que ha rebut,
Després va parlar la Georgina Capdevila, la qual va presentar el seu projecte anomenat FIU BCN, una empresa que ajuda els universitaris a informar-se sobre el món laboral. Estudià la carrera de Disseny juntament amb l’Humbert i, en el moment de fer el treball de final de carrera, van decidir portar-lo a la pràctica, de manera que una cosa que va començar com una experiència, com una aventura universitària, actualment és el que els permet tenir una feina estable.
El tercer ponent fou Francesc Cuéllar, un actor que, igual com el model, s’havia hagut de “menjar molts no” en els càstings. Va parlar sobre les “intel·ligències múltiples” i motivà els alumnes a pensar que no tot el que s’aprèn és a l’escola, sinó que en el nostre entorn també podem aprendre. Va concloure que no cal rendir-se per aconseguir el que es vol ja que, per aconseguir tenir èxit, moltes vegades cal renunciar a certes coses que ens agradaria fer.
I, finalment, Mamadou Saliou, un jove africà nascut al Senegal i que, ja de ben jove, marxà a Guinea Conakry i, als 16 anys, arribà a Barcelona. Va parlar de la realitat de la immigració, realitat que plasmà en el documental Si lo sé, no vengo que té un objectiu molt clar: salvar l’Àfrica, desenvolupant-hi l’educació. Per això ha fundat una empresa a Barcelona que li permet recollir diners i voluntaris per ajudar el seu país, el Senegal.
Finalment, es va establir un col·loqui amb el públic que va permetre resoldre dubtes amb cada un dels ponents i ampliar la idea central de la sessió: la necessitat de creure realment en allò que vols aconseguir a la vida i d’esforçar-te per aconseguir-ho.
Marc Arroyo, Sònia Maled i Sara Salvador
Periodisme – 1r BAT
