La sessió s’inicià amb l’acte oficial de cloenda, que comptà amb la presència de Joan Carles Solé, regidor d’Empresa i Ocupació de Valls; Esteve Ollé, director d’oficina de La Caixa, i Jordi Tuset, director de l’Institut Jaume Huguet.
Posteriorment, Albert Bosch, reconegut per la seva llarga trajectòria d’aventurer i emprenedor, i expert en la gestió de projectes ambiciosos que requereixen molt de compromís, passió, esforç i gestió del lideratge, dissertà sobre la visió de la vida vista com una aventura apassionant que paga la pena viure amb tota la seva intensitat.
Bosch des dels 26 anys ha combinat l’ activitat empresarial i professional amb la seva passió i dedicació al món de l’esport extrem. Després d’escalar els cims més alts del món, d’haver participat en el ralli Dakar en vuit ocasions, d’haver competit en ultra maratons als llocs més remots del planeta, d’haver viscut situacions límit, etc.,explicà que es pot establir un paral·lelisme i entendre que la vida és un projecte assimilable a una gran aventura en el sentit que en el decurs d’una vida es viuen experiències de naturalesa arriscada i esdeveniments inesperats. Per tant, si considerem que cal estar preparats per afrontar els reptes que sorgeixin, és lògic que també ho hàgim d’estar per afrontar la nostra vida.
En aquest sentit, afirmà que per afrontar la gran aventura de la nostra vida hem de ser conscients que l’entorn serà incert, que haurem d’assumir grans riscos, que tindrem moltes possibilitats de fracassar, que ens trobarem amb competidors molt ambiciosos i paràmetres imprevisibles i que, en conseqüència, ens cal estar molt ben preparats: estar preparats implica tenir les capacitats necessàries però, a més, tenir una inquietud i una actitud determinades.
Segons ell, tenir l’aptitud –tenir molta formació i informació– és necessari per enfrontar-se als reptes, però només és el requisit per poder “participar”. L’actitud, en canvi, és l’element essencial, el que realment ens permetrà aconseguir els nostres objectius. Així doncs, “l’actitud i l’ambició de cadascú és el que marcarà la diferència vers els altres; no valen les excuses!”
Posteriorment, Bosch explicà que creia que actualment no tot està controlat, cosa que ens pot portar a la infelicitat. Ens cal doncs gestionar i viure aquesta incertesa i ho aconseguirem si som capaços d’adaptar-nos als canvis d’aquesta manera, la incertesa es convertirà en la nostra oportunitat de millora i no només aconseguirem el projecte sinó que gaudirem mentre el preparem i el portem a terme. Per aconseguir els objectius ens cal una planificació i una preparació de la feina. Només amb l’organització i la capacitat de sacrifici podrem aconseguir l’èxit i maximitzar els resultats.
Per tot això, juntament amb aquesta adaptació ens cal també ser capaços d’assumir el fracàs potencial, un tema difícil en una societat tan hiperprotectora com la nostra,que ens fa ser porucs. Hem de deixar de banda la idea que només podem ser feliços si estem “segurs". Per Bosch aquest estat del benestar és positiu però ens pot “sedar”.Hem de ser conscients que cada dia prenem decisions que ens afecten i, per tant, l’actitud i la consciència que agafemserà vital per poder evolucionar.
D’altra banda, Bosch concretà que tots formem part d’un grup; això vol dir que els èxits no són mai fruit d’una sola persona sinó del grup. Estar preparats significa tenir les capacitats necessàries, la inquietud i l’actitud de voler millorar en cada una de les etapes del projecte, per a les quals jo com a individu no tindré totes les aptituds necessàries per poder aconseguir l’èxit. Per tant, l’èxit no és només meu sinó del grup. Això significa no treballar només perquè toca sinó que s’ha de compartir l’objectiu.
Compartir l’objectiu implica compromís. L’equip ha d’estar ben format però, sobretot, compromès amb el resultat. Per tant, digué que tothom hauria de ser un grup absolutament implicat, motivat, format i enfocat a la missió del projecte. No cal ser només “un bon equip”, sinó un grup de persones totalment compromeses en els projectes que se’ns presentin: qui no actuï com a grup serà un fre per als altres; qui pensi només en “el que em toca fer a mi”, serà fàcilment substituïble; qui no entengui el projecte com una part important del seu propi projecte no serà eficaç, no aconseguirà els objectius de tots i no podrà sentir-se realitzat ni com a conjunt ni com a individu tant en la vida professional com en la personal.
Bosch considera quela gestió del risc ésimportant. Quan decidim el nostre rumb i hem de prendre decisions, sovint difícils i determinants, cal assumir riscos. Això no vol dir fer temeritats: l’anticipació, la planificació, la previsió i la minimització del risc són eines bàsiques de l’emprenedoria. Moltes vegades resulta difícil perquè cal trobar l’equilibri entre preservar i saber frenar. S’ha de ser molt valent per renunciar a fer el cim després de temps i temps de treballar en l’expedició.I això passa en molts projectes de la vida.
Tot seguit, comentà l’estreta relació que hi ha entre èxit i fracàs. Considera que l’èxit és molt a prop del fracàs. Per assolir l’èxit és inevitable haver d’estar molt a prop de caure en el fracàs; no hi ha gaires camins que portin a l’èxit i sempre són camins durs i complexos. Per tant, hem d’estar disposats a atrevir-nos a fracassar. Del fracàs, sempre se n’aprèn, i mai ha de servir per enfonsar-nos ja que el pitjor fracàs és el que no es reconeix i del que no es pot aprendre res. Moltes vegades la solució passa per marcar-se el projecte pas a pas; és a dir, marcar-se projectes curts que suposin per si mateixos un petit èxit, i que, tots junts, permetin la consecució d’un projecte més important.
Per acabar, Albert Bosch s’adreçà als assistents per encoratjar-los a ser emprenedors de la seva pròpia vida i, afirmà, el pitjor fracàs és el de “no intentar fer realitat els teus somnis”.