El 28 al matí hi assistiren els alumnes de 1r cicle d'ESO i el 29 al matí els del 2n cicle. La sessió del 29 al vespre estava oberta a tothom.
La versió que van oferir és una adaptació feta pel professor de Música del centre J. Miquel Simón. En aquest sentit, la música i el text s'han simplificat per encabir-los en el context pedagògic que ofereix un centre d’ESO. La primera mesura fou la de canviar l'estètica original –que recorda una mena d'Antic Egipte– per una altra de més propera als actors: la de la pel·lícula La guerra de les galàxies, tal com mostren el títol de l’adaptació, el cartell i les fotografies.
Pel que fa a la música, la versió presentada és fidel a l'original tot i que es va reduir la durada de la majoria d'àries i se’n van suprimir d'altres perquè l'obra tingués una durada adequada. El resultat fou, doncs, una Flauta Màgica personal, divertida i, per què no admetre-ho, una mica kitsch.
Tal com escriu Simón en el programa de mà de l’obra “quan, a finals del curs passat, vam decidir engegar aquest nou projecte musicoteatral, he de reconèixer que se'm va instal·lar una mena de pessigolleig estrany a la panxa que encara no m'ha abandonat. Això no vol dir que els treballs que hem encetat fins al moment no m'hagin il·lusionat des del primer moment, però Mozart i la seva Flauta Màgica, eren paraules majors, tot un repte. Fa mesos que taral·lejo i xiulo melodies mozartianes a tot arreu i, el que és més sorprenent, les sento pels passadissos en boca d'alguns alumnes. Per descomptat, es tracta de la màgia d'una partitura que, tot i els 225 anys que té, és capaç de captivar qualsevol amb les seves melodies transparents i encisadores.”
A més de fer-ne la versió, el professor Simón, juntament amb la professora Claustre Pallarès, foren els encarregats de dirigir l’espectacle.
Des d’aquí la nostra més sincera enhorabona a tots, actors, cantants, attrezzo, músics, col·laboradors i directors, per la grandesa de l’espectacle que ens oferiren.
