Arsènic i puntes de coixí

 

La peça teatral és una comèdia molt divertida que va permetre que tots els actors, músics i figurants s’ho passessin molt bé preparant-la, la qual cosa es va fer palesa durant les tres representacions. La interpretació dels joves actors i actrius va ser excel·lent i van saber mantenir el ritme dinàmic de tot el que anava succeint en l'argument. L'acompanyament musical, dirigit pel professor Felip Brunet, va acabar d'arrodonir la interpretació, amb moments musicals de por, de sorpresa i de distensió.

Aquesta obra és la versió catalana més coneguda de l'obra de Joseph Kesselring, de la qual Frank Capra (1944) va fer una adaptació cinematográfica, que protagonitzà Cary Grant en la seva faceta més còmica. Va ser traduïda al castellà com a Arsénico por compasión.

Concretament, però, els alumnes van escenificar l'adaptació que Claustre Pallarès, directora de l’obra, havia fet a partir de la versió catalana de Guillem-Jordi Graells. En aquesta adaptació, Pallarès va introduir algunes diferències respecte de l’obra original; d’una banda, va canviar el gènere de gairebé tots els personatges i, de l'altra, situà geogràficament l'acció a Valls, amb referències constants a la batalla del Pont de Goi.

Als actors no els va fer gens de por ni la dimensió del text ni la quantitat de petites intervencions que planteja l'obra, ni el temps de la història. No els va fer cap respecte l'obra, sinó que, tot al contrari, demostraren un gran entusiasme i una fam d’interpretar que els va fer mereixedors d’un excel·lent reconeixement per part del públic assistent a totes les representacions. Així doncs, tothom coincidí a valorar la comicitat dels actors, la naturalitat atorgada als personatges i la bona interpretació.