La
pintura a l'igual que la resta de les expressions artístiques,
recreen les experiències i les influències que el
seus autors reben del seu entorn més immediat i proper.
Per
això al llarg del segle quinze, s'esdevé un creixement
molt notable de l'estima que la societat viu per les ciències
i les arts. Al mateix temps, és el període en què
les ciutats agafen protagonisme, creixen i tothom hi vol anar a
viure. La qual cosa, fa que s'edifiqui molt, i cada vegada hi són
més indispensables els obrers de tota mena i per això
comencen a organitzar-se els ciutadans segons els oficis donant
lloc als gremis i confraries.
Quan
ja s'anaven consolidant aquests grups d'oficis, naixia la necessitat
entre els grups gremials de donar bona imatge, per tant, aparentar
una bona raó social i sobretot econòmica, això,
permetia demostrar la seva importància, i la manera de demostrar-ho
va ser la de contractar a artistes i pintors perquè elaboressin
generalment retaules dedicats al seu corresponent patró,
i el més sumptuosos possibles per tal de decorar i presidir
les capelles i els altars majors de les esglésies i catedrals.
Així
doncs la pintura va renovar els seus tallers i aquests foren envaïts
per generacions de pintors que cercaven inspiració directa
en el món flamenc o provinents d'altres centres europeus.
El realisme flamenc creà una imatge enlluernadora que captava
els escenaris amb un grau de detall que fins aleshores havia restat
al marge de les pintures.
Per això, el fenomen del retaule a la Corona d'Aragó
durant la segona meitat del segle, ens mostra com poden evolucionar
els paisatges del fons d'alguns d'aquests retaules i que en ocasions
substitueixen els fons daurats.
Ens
cal també, tenir present, que els pintors més valorats,
com podia ser Jaume Huguet, necessitaven molta mà d'obra,
per això, a més de comptar amb altres pintors, havia
de contractar aprenents als quals ell havia d'ensenyar, per això
és de suposar que eren obres cares i també podem entendre
perquè alguns clients feien constar al contracte que les
cares i les mans dels personatges havien d'ésser pintades
pel cap del taller.
És
normal doncs, que els noms d'artistes i pintors, com ara Lluís
Borrassà, Bernat Martorell i Jaume Huguet, apareguin sovint
als documents notarials dels segles catorze i quinze.
20 de
gener de 2004
Microsoft Internet Explorer
- 800 x 600