1. La pintura a l'època del gòtic català

La pintura a l'igual que la resta de les expressions artístiques, recreen les experiències i les influències que el seus autors reben del seu entorn més immediat i proper.

Per això al llarg del segle quinze, s'esdevé un creixement molt notable de l'estima que la societat viu per les ciències i les arts. Al mateix temps, és el període en què les ciutats agafen protagonisme, creixen i tothom hi vol anar a viure. La qual cosa, fa que s'edifiqui molt, i cada vegada hi són més indispensables els obrers de tota mena i per això comencen a organitzar-se els ciutadans segons els oficis donant lloc als gremis i confraries.

Quan ja s'anaven consolidant aquests grups d'oficis, naixia la necessitat entre els grups gremials de donar bona imatge, per tant, aparentar una bona raó social i sobretot econòmica, això, permetia demostrar la seva importància, i la manera de demostrar-ho va ser la de contractar a artistes i pintors perquè elaboressin generalment retaules dedicats al seu corresponent patró, i el més sumptuosos possibles per tal de decorar i presidir les capelles i els altars majors de les esglésies i catedrals.

Així doncs la pintura va renovar els seus tallers i aquests foren envaïts per generacions de pintors que cercaven inspiració directa en el món flamenc o provinents d'altres centres europeus. El realisme flamenc creà una imatge enlluernadora que captava els escenaris amb un grau de detall que fins aleshores havia restat al marge de les pintures.
Per això, el fenomen del retaule a la Corona d'Aragó durant la segona meitat del segle, ens mostra com poden evolucionar els paisatges del fons d'alguns d'aquests retaules i que en ocasions substitueixen els fons daurats.

Ens cal també, tenir present, que els pintors més valorats, com podia ser Jaume Huguet, necessitaven molta mà d'obra, per això, a més de comptar amb altres pintors, havia de contractar aprenents als quals ell havia d'ensenyar, per això és de suposar que eren obres cares i també podem entendre perquè alguns clients feien constar al contracte que les cares i les mans dels personatges havien d'ésser pintades pel cap del taller.

És normal doncs, que els noms d'artistes i pintors, com ara Lluís Borrassà, Bernat Martorell i Jaume Huguet, apareguin sovint als documents notarials dels segles catorze i quinze.