JAUME
HUGUET, el pintor gòtic vallenc
3.
Obra pictòrica
L'art
del pintor més característic de la pintura catalana
de la segona meitat del segle XV té una evolució a
l'igual que la majoria d'artistes. Comença amb una etapa
molt fina, totalment individual i arriba a una expressió
més convencional i esquemàtica, amb la participació
de deixebles i col·laboradors seus.
3.1.
Primera època
Considerarem
els seus inicis amb les activitats que tenim documentades a Tarragona,
ja que es coneix un contracte referent a un retaule per Arbeca,
que el 1448 quan ja era a Barcelona va cancel·lar.
D'aquesta
època, ens resulta difícil veure la influència
o la transició entre la tasca de Lluís Dalmau i la
de Jaume Huguet a Tarragona, moment en què se li atribueix
no sense dubte el famós retaule de
Vallmoll, del qual en resten la taula central al MNAC i la de
l'Anunciació al MDT.
També
resulta complicat establir amb certesa la seva possible estada a
Aragó, ja que només disposem d'un document de 1456
en què es liquidaven uns pactes entre Jaume Huguet i un pintor
de tapins de Saragossa, Pedro Ramírez. De fet, la Taula
del Sant Jordi i la Princesa està pintada damunt de fusta
de pi, típic de les obres aragoneses i el tractament dels
daurats també és típicament d'influència
aragonesa.
Però
la formació de Jaume Huguet a Barcelona, cal imaginar-se-la
com aquell nouvingut interessat per la pintura i submergit en un
dels tallers barcelonins de primer ordre, així doncs, la
seva formació té una dimensió martorelliana
i poc després, des de valència arriba Lluís
Dalmau que no deixa insensible a Jaume Huguet amb un coneixement
directe dels models flamencs.
Següent -->
|