3. Obra pictòrica

L'art del pintor més característic de la pintura catalana de la segona meitat del segle XV té una evolució a l'igual que la majoria d'artistes. Comença amb una etapa molt fina, totalment individual i arriba a una expressió més convencional i esquemàtica, amb la participació de deixebles i col·laboradors seus.

3.1. Primera època

Considerarem els seus inicis amb les activitats que tenim documentades a Tarragona, ja que es coneix un contracte referent a un retaule per Arbeca, que el 1448 quan ja era a Barcelona va cancel·lar.

D'aquesta època, ens resulta difícil veure la influència o la transició entre la tasca de Lluís Dalmau i la de Jaume Huguet a Tarragona, moment en què se li atribueix no sense dubte el famós retaule de Vallmoll, del qual en resten la taula central al MNAC i la de l'Anunciació al MDT.

També resulta complicat establir amb certesa la seva possible estada a Aragó, ja que només disposem d'un document de 1456 en què es liquidaven uns pactes entre Jaume Huguet i un pintor de tapins de Saragossa, Pedro Ramírez. De fet, la Taula del Sant Jordi i la Princesa està pintada damunt de fusta de pi, típic de les obres aragoneses i el tractament dels daurats també és típicament d'influència aragonesa.

Però la formació de Jaume Huguet a Barcelona, cal imaginar-se-la com aquell nouvingut interessat per la pintura i submergit en un dels tallers barcelonins de primer ordre, així doncs, la seva formació té una dimensió martorelliana i poc després, des de valència arriba Lluís Dalmau que no deixa insensible a Jaume Huguet amb un coneixement directe dels models flamencs.