En
general, Jaume Huguet aplica a les seves obres un esquema iconogràfic
tradicional que, des del segle XIV, és emprat per a incorporar
els diferents cicles cristològics, marians i hagiogràfics
a la tipologia del retaule.
En
el seu cas, a la taula central hi trobem la imatge tota majestuosa
del sant titular, com per exemple en els retaules de Sant
Antoni Abat, Sant Abdó i Sant
Senén, Sant Bernardí
i Sant Miquel. A la taula superior central
s'hi representa sempre la crucifixió i al bancal que representa
la part inferior i més propera als fidels no hi ha uniformitat,
podem trobar diversos sants de cos sencer, algun cicle hagiogràfic
d'alguns sants com és el cas de Sant Cosme i Sant Damià
i sobretot diferents representacions de la pietat.
Completava
el retaule les taules laterals, on generalment s'hi representaven
diversos episodis escollits de la vida del sant i exposats en clau
narrativa i que Huguet va saber representar de manera clara i elemental,
d'aquesta manera el retaule també demostrava la seva vessant
didàctica.
Així
doncs, entendrem perquè el pintor havia d'estar al corrent
de la vida social i de les creacions de l'època i havia de
saber molt bé que volien els seus clients.
En
l'època del gòtic, a més de la Bíblia,
existien altres textos religiosos que contaven històries
relatives a la vida sagrada i a la vida i miracles dels sants.
Per
tant, quan, a un pintor, li encomanaven un retaule, a més
de mostrar la màxim la seva facultat de creació, i
a més d'assessorar-se ben bé de la història
sagrada o de la vida del sant que havia de representar, volia també
pintar altres detalls, paisatges, cases animals o plantes, objectes
de la vida quotidiana, joies, homes poderosos, homes marginats,
dones joves i boniques, nens malalts, dimonis i àngels.
En
tots ells acostumem a trobar referències a lo meravellós
i sobrenatural, que tant atractiu tenia a l'Edat Mitjana i que l'església
emprava per a reforçar els principis doctrinals entre els
fidels, per això les obres d'Huguet reflecteixen les figures
dels sants transformats en herois capaços dels millors prodigis
i miracles, i on es revela aquella fe inqüestionable que permet
superar les múltiples temptacions del maligne.
També
cal mencionar la representació de moltes relíquies
que a l'època de la mentalitat medieval tenien assimilats
molts poders, entre ells els curatius.
Finalment, i tenint present qui eren els principals contractistes
dels retaules, les confraries, no és d'estranyar que en la
plasmació de les diferents pintures trobem un magnífica
exposició dels estris més emblemàtics d'aquests
gremis.
20 de
gener de 2004
Microsoft Internet Explorer
- 800 x 600