5. Les temàtiques i la iconografia

En general, Jaume Huguet aplica a les seves obres un esquema iconogràfic tradicional que, des del segle XIV, és emprat per a incorporar els diferents cicles cristològics, marians i hagiogràfics a la tipologia del retaule.

En el seu cas, a la taula central hi trobem la imatge tota majestuosa del sant titular, com per exemple en els retaules de Sant Antoni Abat, Sant Abdó i Sant Senén, Sant Bernardí i Sant Miquel. A la taula superior central s'hi representa sempre la crucifixió i al bancal que representa la part inferior i més propera als fidels no hi ha uniformitat, podem trobar diversos sants de cos sencer, algun cicle hagiogràfic d'alguns sants com és el cas de Sant Cosme i Sant Damià i sobretot diferents representacions de la pietat.

Completava el retaule les taules laterals, on generalment s'hi representaven diversos episodis escollits de la vida del sant i exposats en clau narrativa i que Huguet va saber representar de manera clara i elemental, d'aquesta manera el retaule també demostrava la seva vessant didàctica.

Així doncs, entendrem perquè el pintor havia d'estar al corrent de la vida social i de les creacions de l'època i havia de saber molt bé que volien els seus clients.

En l'època del gòtic, a més de la Bíblia, existien altres textos religiosos que contaven històries relatives a la vida sagrada i a la vida i miracles dels sants.

Per tant, quan, a un pintor, li encomanaven un retaule, a més de mostrar la màxim la seva facultat de creació, i a més d'assessorar-se ben bé de la història sagrada o de la vida del sant que havia de representar, volia també pintar altres detalls, paisatges, cases animals o plantes, objectes de la vida quotidiana, joies, homes poderosos, homes marginats, dones joves i boniques, nens malalts, dimonis i àngels.

En tots ells acostumem a trobar referències a lo meravellós i sobrenatural, que tant atractiu tenia a l'Edat Mitjana i que l'església emprava per a reforçar els principis doctrinals entre els fidels, per això les obres d'Huguet reflecteixen les figures dels sants transformats en herois capaços dels millors prodigis i miracles, i on es revela aquella fe inqüestionable que permet superar les múltiples temptacions del maligne.

També cal mencionar la representació de moltes relíquies que a l'època de la mentalitat medieval tenien assimilats molts poders, entre ells els curatius.
Finalment, i tenint present qui eren els principals contractistes dels retaules, les confraries, no és d'estranyar que en la plasmació de les diferents pintures trobem un magnífica exposició dels estris més emblemàtics d'aquests gremis.