2. Jaume Huguet

Era fill de Valls, nat quasi sense mena de dubte el 1412, una vegada analitzats els arxius de la circumscripció de Tarragona, fill del paraire Antoni Huguet, el qual va morir el 1419, fruit d'aquest esdeveniment, Jaume Huguet i el seu germà, Antoni, quedaren sota la tutela de Pere Huguet, oncle de l'artista, i que era pintor. Jaume Huguet, orfe de pare i mare viurà amb el seu oncle Pere Huguet a Tarragona, el qual treballava al taller del pintor Mateu Ortoneda. Essent així, s'entén perquè no hi ha cap contracte a nom de Pere Huguet, ja que treballava per compte d'altri, i també és fàcil, doncs, imaginar que Jaume, sota la tutela i vivint sota el sostre del seu oncle, va aprendre l'ofici a la vora del seu tutor i en el mateix taller on aquest treballava.
Es considera que Pere Huguet, actua com a referència pel jove Huguet, en la seva iniciació com a pintor renaixentista. Però no n'és la principal influència, encara que els seus orígens hi estiguin plenament relacionats.

Posteriorment, el 1434 ja trobem establert Pere Huguet a Barcelona, prop de l'obrador de Bernat Martorell. La qual cosa, facilita que el pintor es posés en contacte amb els corrents més avançats del moment.

Bernat Martorell, era el punt de referència de tots els nous pintors que venien a la ciutat, en una època en que les coses no estaven clares, i els que s'iniciaven en l'art, s'influïen d'un artista reconegut, per a seguir pintant.

Durant els anys posteriors ens imaginem un Jaume Huguet treballant immers en un taller reconegut de Barcelona, però per altra banda es diu que aproximadament del 1440 fins el 1445 feu estada a l'Aragó, fet aquest sense confirmar, època primerenca a la que se li atribueixen diverses obres, i posteriorment, el 1448 se'l situa de nou a Tarragona, perquè documentalment coincideix amb l'execució d'unes obres de transició que denoten l'estil que Lluís Dalmau volgué introduir, el flamenc.

De nou a Barcelona, o seguint a Barcelona, s'establí com a cap d'un obrador independent que aviat va gaudir d'un gran renom, el 1454 es va casar a la catedral de Barcelona amb Joana Baruta, i del matrimoni només coneixem una filla, Eulàlia.

Podem considerar aquest període com el més emblemàtic del pintor i el més fructífer.

Tot i aquesta producció cal tenir present que, la seva vida coincideix amb moments socials i polítics difícils per al país. Ell mateix va ser durant un temps un membre directiu del seu propi gremi, el dels freners. Durant el període del seu mandat va haver de defensar els drets dels seus companys de gremi i els seus propis.

Al seu obrador acudien nombrosos encàrrecs d'obres per a diverses confraries. La riquesa de tots els seus retaules augmentà en fons d'or i relleus d'estuc amb decoracions vegetals estilitzades, elements en els quals molt sovint hagué d'excedir-se a causa de l'afany de sumptuositat d'aquells qui el contractaven.

Finalment, el seu estil impregnà les obres de la família Vergós a Barcelona fruit de les seves col·laboracions amb alguns dels seus membres durant les seves darreres obres. I així, aquest vallenc de naixement, i barceloní d'adopció va morir el 1492 a Barcelona i la seva muller dos anys més tard.

Jaume Huguet, juntament amb Lluís Borrassà, i Bernat Martorell, marca una fita essencial en la història de l'art català, en la qual ocupa indiscutiblement un dels primers llocs.