3.2. Època dels notarials o autògrafs

Després de la seva etapa formativa, Jaume Huguet s'estableix pel seu compte i aviat se li reconeix la seva vàlua, ja que el 1452, junt amb Miquel Nadal, continuador del taller de Martorell, se li encarreguen els dissenys pels tapissos destinats al Palau de la Generalitat.

Seguint aquesta continuïtat de l'obra de Martorell, trobem el frontal de la capella de sant Marc de la catedral de Barcelona dedicat a la flagel·lació de Crist (1456-60), contractat pel gremi dels sabaters i concebut com l'antipendi de l'altar.

Tot i així no coneixem amb exactitud les seves primeres pintures d'aquesta època i no és fins el 1454 que se li contracta el retaule major de l'església de Sant Antoni Abat, que per desgràcia no podem admirar perquè va ser destruïda durant els esdeveniments de la setmana tràgica el 1909, segons molts estudiosos es tractaria d'una de les seves obres més admirables.

També d'aquesta època, però de menys qualitat seria el bancal de l'altar major de Santa Maria de Ripoll (1455), del qual es conserven dues taules en grisalla la de Moisès i Melquisedec.

No sense referències documentals directes, se li atribueixen d'aquesta època els fragments del retaule de la confraria dels Revenedors, procedent de Santa Maria del Pi, dedicat a Sant Miquel (1455-60).

Seguint aquest període més prolífic de l'autor trobem les taules dedicades a Sant Vicenç del retaule major de l'església parroquial de Sarrià, en especial cal mencionar l'escena del martiri del Sant a la foguera (1450-60).

D'aquesta època i aportant una certa transició destaca el retaule de Sants Abdó i Senén de l'església de Sant Pere de Terrassa (1458-60), es tracta d'un retaule de dimensions més reduïdes amb una plasmació molt acurada i sofisticada. Aquest retaule inclou la predel·la amb dues escenes de la vida de Sant Cosme i Sant Damià, el seu martiri i un dels seus miracles més emblemàtics.

Seguint aquesta evolució arribem al retaule de l'Epifania dit també del Conestable (1464-65), per a la capella del Palau Reial Major de Barcelona, el qual ens situa l'etapa central de l'activitat de Jaume Huguet, és una obra admirada i copiada en temps posteriors, destacant el domini de les figures sobre el rerafons, aquest desenvolupament s'assoleix plenament en la taula de la Consagració de Sant Agustí.

El retaule de sant Agustí dels Blanquers (1465-75), l'elaboració del retaule major de Sant Agustí Vell de Barcelona va durar més de trenta anys. Degut a la monumentalitat del retaule, Huguet va necessitar l'ajuda de col·laboradors i de membres del seu taller. De les taules conservades, només les dedicades a la consagració episcopal del Sant, la Santa Cena i la pujada al Calvari poden ser atribuïdes, en gran part, a la mà del mestre.